Un docent pren una decisió per minut (Max Van Manen)
Un empresari pren cinc decisions diàries importants (Neus sanmartí)


sábado, 14 de abril de 2012


Recerca de Bones practiques

TÍTOL
Reciclem amb el més petits
Centre:
Escola bressol municipal La marina
Localitat:
Viladecans


Aquesta pràctica realitzada a una escola bressol de Viladecans, vol conscienciar als infants i famílies de la importància del procés de reciclatge i, alhora, potenciar i adquirir aquest hàbit al centre escolar per, desprès, poder-ho seguir aplicant amb les famílies.

Per poder introduir aquesta rutina es passaran per diverses etapes; en primer lloc, una titella anomenada “L’ànec reciclador” els hi farà una presentació sobre aquest tema, explicant-los de la seva importància. En segon lloc, es presentaran els contenidors on es reciclaran els diferents materials que, prèviament, ells hauran portat de casa seva (iogurts, paper, ampolla de vidre, etc). Seguidament, els infants desprès de berenar i dinar podran reciclar els productes, ells mateixos, en els respectius contenidors facilitats a la seva altura dins l’aula. 



I,finalment, la tercera activitat serà la realització d’un compost de la matèria orgànica que s’utilitza tant a l’hora del berenar com l’hora del dinar. Aquest compost l’aprofiten per dipositar-lo a l’hort a la primavera i poder plantar herbes aromàtiques, enciams i fesols.



Considero que és una bona pràctica ja que és important conscienciar als més petits d’aquest hàbit tant important. Els més petits ho comencen a fer com un joc que els hi agrada, he tingut la oportunitat d’aplicar-ho en el meu centre, i els hi encanta. Estaria molt bé que totes les escoles poguessin aplicar aquesta practica a les seves aules.



  
TÍTOL
L’hort a l’escola: interacció escola/família/entorn
Centre:
CEIP Viladecans III
Localitat:
Viladecans

La creació d’un hort en una escola és una proposta que ja s’està posant bastant en practica, són molts centres que ho comencen a aplicar. És una proposta destinada a donar importància a l’espai exterior que es disposa per així poder oferir un aprenentatge més proper a la natura i més actiu per part dels infants, ja que seran ells mateixos els qui veuran de ben a prop tot aquest procés.

Aquesta pràctica la podrà gaudir tot el centre de Viladecans. La metodologia que s’utilitzarà serà fer grups heterogenis d’alumnes de P3 i P4, on cada grup realitzarà la mateixa activitat per, així, intentar que tots els infants puguin plantar, sembrar, regar i treure les males herbes de l’hort.


En aquest centre tindran a la seva disposició dues parcel·les; una anirà destinada a plantar plantes aromàtiques (romaní, espígol, lavanda...) per poder conèixer el seu nom, les seves olors i totes les seves característiques. Mentre que a l’altre parcel·la plantaran productes de temporada amb planter o llavors per, desprès, poder experimentar una amanida o altres plats.

Els objectius que es cerquen amb aquesta practica és,entre d’altres, sensibilitzar als infants sobre l’entorn proper per poder-ho manipular i experimentar, involucrar a les famílies en la creació de l’hort creant una cooperació entre família i escola. I, com a objectiu important, potenciar i crear els hàbits de treball sistematitzats i endreçats: cavar, sembrar, plantar, regar, recollir...

Personalment, he triat aquesta practica perquè es bo que els infants puguin veure en primera persona el procés que requereix el fet de poder tenir a casa una sèrie d’aliments, d’aquesta manera, amb la creació i la cura d’un hort, s’adonen compte que, quan tenim uns aliments a casa, aquests han d’haver estat cuidats per una sèrie de persones.


  
TÍTOL
L’aquari
Centre:
Escola Montserratina
Localitat:
Viladecans


Recreació d’un ecosistema aquàtic d’aigua calenta a l’escola. Aquesta practica es porta a terme a l’escola Montserratina de Viladecans per donar importància al medi natural i als éssers vius. Aquests es tracten al llarg de tots els cicles, però mai s’ha tingut l’oportunitat de poder-ho vivenciar en primera persona dins una escola.

Aquesta practica involucra a tots els nivells de l’escola, des dels més petits als més grans, distribuint-se les tasques d’acord amb les edats ja que per exemple els més grans són els encarregats de vigilar i controlar l’aigua de l’aquari, tasca que seria complicada i abstracta per als més petits.

El centre ha creat un bloc per poder penjar totes les activitats, fotografies, informacions etc relacionades amb la practica de l’aquari, perquè totes les famílies ho puguin seguir i veure l’evolució. El bloc és el següent. http://laquari.blogspot.com/

Els objectius que es persegueixen amb aquesta practica són els següents: Participar en l’elaboració, realització i avaluació dels projectes relacionats amb  aspectes rellevants de l’entorn natural, amb la conservació del medi ambient, un altre objectiu important és utilitzar la llengua com a eina per poder,desprès, explicar i comunicar als demes infants totes les experiències que es viuen amb l’aquari.



Aquesta tercera practica l’he escollit perquè considero que es important veure a l’infant com un subjecte actiu en el seu procés d’aprenentatge, sent ell mateix el qui va descobrint i aprenent coses noves, experimentant i aprenent dels possibles errors que faci.

Les tres practiques han coincidit ser de la mateixa població de Catalunya, però de centres diferents. La pàgina don he extret aquesta informació és la següent, on hi ha un llistat de pràctiques educatives:


ANEM A BEURE AIGUA!

La pràctica d’anar a beure aigua s’ha començat a aplicar a una escoleta anomenada Escola Nova de palma de Mallorca en una aula de 2-3 anys. La metodologia d’aquesta practica consisteix en donar llibertat i autonomia als infants en relació aquest hàbit. Fins ara, s’havia marcat un horari on el/la mestre donava l’aigua als infants, amb gots de plàstic i tots ells asseguts i esperant el seu torn. Varen voler canviar la metodologia i fer-ho de tal manera que els infants tinguin a la seva disposició una safata amb gots de vidre, una gerra amb aigua i un drapet per eixugar l’aigua si queia. Els infants, de manera autònoma, es podien anar a abocar aigua quan tinguessin la necessitat.


Per poder dur a terme aquesta rutina es va destinar un petit espai de l’aula i està present durant tota la jornada per poder donar-los llibertat als més petits per accedir-hi quan tinguin set.
Pel que es pot observar en les fotografies, són infants responsables, autònoms i amb bastant precaució ja que quan se’ls hi cau aigua, agafen el drapet i ho eixuguen. Per les observacions que he pogut fer, no criden a la mestre per dir-los que se’ls ha caigut l’aigua, sinó que són ells mateixos qui prenen la decisió d’eixugar-ho.

Els objectius que es persegueixen són:
  •  Fomentar l’autonomia dels infants en vers a les activitats més quotidianes
  • Propiciar moments de relació amb els infants
  • Desenvolupar el valor de compartir i d’ajuda entre els iguals
  • Donar prioritat a les necessitats dels infants en vers als horaris establerts
  • Potenciar la concentració alhora de realitzar l’acció
Els aprenentatges que promou són...
  • Un aprenentatge actiu de les accions quotidianes, són ells mateixos els qui la porten a terme sense ajuda dels adults
  • Un aprenentatge on prenguin consciència de les seves accions, ja que si es cau aigua ho hauran d’eixuga

Les àrees que es treballen amb aquesta practica son...
  • Area de llenguatge, comunicació i representació
  • Area de coneixement de si mateix i autonomia personal
Considero que el centre, i la mestre en concret, deuen estar satisfets en portar a terme aquesta practica, pel que es veu en les fotografies els infants ho fan de manera autònoma i de manera bastant responsable. Aquesta pràctica requereix molta preparació prèvia, ja que els alumnes han de prendre consciència del que es fa i perquè es fa. Primer s’ha de començar a donar aigua on ells mateixos agafin els gots, encara que siguin de plàstic, i a mesura que van adquirint aquest hàbit començar a introduir els gots de vidre.














Els principis o les concepcions que sustenten aquesta pràctica es basen en l’aprenentatge actiu dels infants, on aquest sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. Amb aquesta rutina, ells van agafant confiança en ells mateixos, responsabilitat de les seves accions, etc. 

En el meu centre de pràctiques aquesta rutina o hàbit no es portava a terme, el que es feia era desprès del berenar i quan entraven del pati, s’asseien i se’ls hi donava aigua. Potser seria una opció per aplicar-ho, perquè els infants comencin a esser més autònoms.


domingo, 8 de abril de 2012


EXPERIENCIES 0-3

Fem un collage


Aquesta és una de les experiències que m’ha agradat. És una experiència que es porta a terme a Llar d'Infants Municipal "Pont d'Estels" de Martorell. És una proposta que implica a tots els membres del centre (famílies, infants i mestres), aquesta col·laboració comuna és molt positiu per als aprenentatges dels infants.

Abans d’obrir l’enllaç d’aquesta experiència ja m’ha cridat l’atenció tan sols el títol, “fem un collage”. Aquests tipus d’activitats enceguen als infants, els fa tenir interès per les coses, conèixer molts aspectes i conceptes. El fet de fer un collage, és una tasca conjunta.
Trobo que és interessant per les següents raons; en primer lloc, el fet d’aprofitar els elements naturals que ens regala l’entorn és un valor que cal promoure en els mes petits, no conduir-los cap al consumisme i la vida fàcil que es anar a comprar el material i utilitzar-lo, sinó implicar-los perquè, entre tots, portin materials naturals al centre ja siguin, flors, branques, fulles... Tota casta val!

En segon lloc, m’ha semblat molt interessant pel paper que hi juguen els infants en aquest aprenentatge, es senten protagonistes ja que són ells i les respectives famílies els qui porten els materials. Estan realitzant un aprenentatge constructiu pel fet de veure el procés que segueixen aquests materials alhora de ressecar-se.

En tercer lloc, és una bona idea que, desprès de veure tot el procés de dissecació que fan les flors, fulles... puguin donar-los una utilitat i és la de plasmar-ho com a portades en el seus àlbums de feinetes, veuran tot l’esforç reflectit en el seu àlbum propi del curs.






MObils i murals amb materials a labast


Aquesta experiència la porten a terme a la Llar d'Infants Municipal "Lola Anglada" de Lloret de Mar. Tant aquesta experiència com l’anterior estan molt relacionades ja que predomina la utilització dels recursos naturals i els materials que tothom té més a l’abast.

En aquet cas, no es fa un collage sinó una altre alternativa que és la creació de mòbils i murals per al centre. El fet de tenir i penjar mòbils a l’aula, és una activitat que els hi fascina als més petits, veure tots els materials penjats, que van i venen segons els moviments els queda ben plasmats i relaxats.


Des de les primeres edats ja pots començar a implicar a les famílies en aquests tipus d’activitats, fent que ells portin aquestes materials, juntament amb els seus infants si són més grans i hi poden col·laborar.

En la meva escoleta, fa uns mesos, varem aprofitar per fer un mòbil amb un material que ara està bastant de moda, que són les capsules de cafè de Nespresso, ofereixen bastants possibilitats amb la seva forma, el seu soroll i, sobretot, amb la gran varietat de colors que n’hi ha. Amb aquest material no tan sols varem fer mòbils, sinó també, murals... varem aprofitar per fer el dibuix d’un arbre de Nadal en una cartolina i ple de capsules de colors, va quedar molt original.

A mi,personalment, m’agraden molt aquestes experiències d’aprofitar els materials que tenim al nostre abast, m’estimo més aprofitar tots els materials que la natura ens possibilita que fer un mòbil de materials comprats. Els infants també  gaudeixen més portant els materials ells, dona la possibilitat de fer-los partícips i protagonistes ja que expliquen la seva vivència de com han trobat aquell material.
És una bona proposta, dona un toc d’alegria al centre amb tant de color.




Poder anar a beure aigua


Aquesta experiència la podrem trobar a l’Escola Nova de Palma de Mallorca. En aquesta experiència m’he vist molt identificada ja que en la metodologia de la nostra escoleta, el fet de beure aigua també s’aprofita per quan tots han acabat de berenar al matí i quan tornem al patí. I si ens aturem a pensar... i si un infant té ganes de beure aigua durant el matí? Els hi hauríem de proposar aquest tipus de metodologia, que fossin ells els qui van a beure aigua quan tinguessin set. Amb això no vull dir que si un infant a mitjan matí tingui set, li diguem que ha d’esperar fins les 12, per exemple, no es això, simplement que s’han establert unes rutines no fixes, sinó flexibles a les necessitats dels infants. Però això si, quan tenen set, és la pròpia mestre qui aboca l’aigua al got, ells tan sols han de beure i prou.

Aquesta opció m’ha agradat perquè fomenta molt l’autonomia dels propis infants en fer-los responsables d’aquell racó on ells mateixos s’han de servir i tenir precaució perquè tot funcioni correctament.

Moltes famílies pensen que donar-los gots de vidre en aquestes edats és massa prest, jo opino que si els hi dones aquesta responsabilitat des d’un primer moment, els infants seran responsables amb els seus actes i tindran cura perquè els gots no es caiguin ni es rompin. De manera que si tu a un infant li dones un got de vidre li has d’explicar els possibles riscs que tindran si es cauen al terra, però no els hauríem de privar d’aquesta iniciativa i esperar a que siguin més grans.



Hem pogut observar a les fotografies que els infants quan se’ls cau aigua sobre la taula, tenen la cura d’eixugar-lo amb una tela perquè el pròxim que vagi a beure aigua no s’ho trobi tot banyat. Els infants són una capsa de sorpreses, ens sorprenen sempre!
Amb aquesta simple practica els infants aprenen conceptes molt importants com es: sec-banyat, buit-ple, gros-petit... Convindria reflexionar-ho i posar-lo en practica. M’ha agradat molt!


Dafo
View more documents from Maialen_07

Quin concepte dinfant tinc?

Segons l’Article 1 de la Convenció dels drets dels infants, diu: “S'entén per infant tot ésser humà des del seu naixement fins als divuit anys d'edat, llevat que legalment hagi aconseguit abans la majoria d'edat”.

Per jo, un infant és un ésser que es troba en unes edats molt primerenques, en la qual està en ple desenvolupament on aprenen i coneixeran nous coneixements i adquisicions que seran les peces claus per al seu futur. Aprenen mitjançant l’observació i la imitació d’un model, que sol ser l’adult, tant la familia com l’escola.



Els primers anys de vida aprenen a utilitzar i emprar el llenguatge per, posteriorment, en anys posteriors aprendre a llegir i escriure.

Nosaltres com a adults i futures mestres hem de poder proporcionar als infants les eines, estris i les possibilitats adequades perquè es puguin desenvolupar de la millor manera possible.

Per tal de resumir-ho, podem dir que un infant és:

  • ·        Subjecte actiu de les seves accions i únic
  • ·       Ésser que es socialitza amb el seu entorn
  • ·        Portador d’una sèrie de valors i trets cultural
  • ·        Persona que té sentiments i emocions

Hi ha que dir, que la concepció d’infant que té un mateix variarà segons la cultura, jo tinc aquesta concepció i serà molt diferent a la que pugin tindre els habitants de l’Àfrica.

Amb l'experiència i el contacte amb els infants, anem canviant la concepció que tenim d'ells, per ampliar-la, modificar-la, etc.



UNA JORNADA A LESCOLA INFANTIL FORT DE LEAU


Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).


El meu període de pràctiques va estar dividit amb dues aules de diferents edats per poder contrastar les diferències i viure dos etapes molt diferents. Per aquest exercici faré referència a l’edat de 2 anys, per no fer referència a dues aules.






En aquesta aula hi havia un període establert de les 7:45 a les 9:00 que era el temps que tenien les famílies per portar els infants a l’Escoleta, a mesura que els infants arribaven anaven jugant lliurement pels racons de l’aula.
Quan ja érem tots a l’aula es procedia a fer l’assemblea de cada mati on tots els infants es seien en una rodona i ens donàvem el bon dia a partir d’una dinàmica que consistia en el següent: Hi havia una cartolina penjada a la paret que era un tren amb fotos i una altre cartolina que era una casa. La mestre anava traient fotografies i el nen/a de la corresponent foto s’aixecava i anava a penjar la seva foto al tren que simbolitzava que havien vingut a l’escola, una vegada penjada tots ens dèiem el bon dia. Considero que és una bona dinàmica ja que els infants s’ho passen bé, repassen qui ha vingut i qui s’ha quedat a cassa i ens familiaritzem tots. Durant l’assemblea també es xerrava sobre que farien durant el dia i es donava peu a la comunicació dels infants, si tenien colca aportació interessant.

Just després de l’assemblea, de forma ordenada, els infants anaven a cercar el seu berenar que estava col·locat al propi penjador que es situava al passadís. Vaig quedar sorpresa de lo bé que ho feien.
Desprès de berenar, hi havia un període de temps dedicat a satisfer les necessitats d’higiene. En aquesta aula ja quasi tots anaven sense bolquers, la qual cosa suposava que la mestre no estava molt damunt d’ells, ja que tenien molta autonomia.

Una vegada tot ordenat i tots llestos, era l’hora de realitzar l’activitat programada d’aquell dia (experimentació, educació plàstica, psicomotricitat, llenguatge, construccions...) Normalment totes les activitats que es realitzaven es feien amb tot el grup, però per exemple les construccions fèiem mig grup per poder atendre millor a les necessitats dels infants i, així, evitar la distracció d’ells.  D’aquestes activitats, vaig poder dirigir-ne alguna d’elles com per exemple la caixa de buf, que consistia en fomentar el buf, ja que molts nens/es a aquesta edat encara no fan l’acció de bufar correctament. A través de diverses activitats es fomentava aquesta petita acció tan fàcil per tothom, però tant complicada per als més petits.

Quan finalitzàvem l’activitat del dia, ens col·locàvem amb un tren per anar al pati i gaudir de l’espai exterior. Els hi encantava, com es normal.

Desprès de pujar del pati, ens dirigíem a l’aula a rentar mans. Ens situem devers les 12/12 i mitja del migdia aproximadament, se’ns ha passat un dia volant. Ara era l’hora de la fruita, una activitat que em va agradar molt que es fomentes a l’Escoleta. Es tractava de menjar una macedònia de fruites, les famílies havien portat prèviament una peça de fruita. M’encanta aquesta activitat ja que és important que es fomenti un hàbit tant saludable com aquest en edats tant primerenques.

Acabada l’activitat de la fruita, es procedien a rentar les mans i era l’hora que els infants la dedicaven al joc lliure per l’aula. Mentrestant les famílies ja podien venir a cercar els infants i mantenir una petita conversació amb l’educadora per explicar com ha passat el dia el nen/a i si hi havia que comentar colca aspecte important.


A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

Què fan els infants en un dia típic?

Els infants un dia típic fan de tot i més. Més o manco es lo que he explicat anteriorment, realitzen les rutines establertes dins l’aula. A més a més, es relacionen entre ells, mantenen relacions d’afecte i ajuda, aspecte que em vaig quedar molt sorpresa quan realitzava les pràctiques, que infants tant petits tinguessin aquesta actitud d’ajuda quan veuen que un company/a seu necessita ajuda, els ajuden sense demanar-ho. A part d’aixó, queden satisfetes totes les seves necessitats, juguen, es comuniquen, tant entre ells com amb els adults.

Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

El fet de decidir com s’ha d’ensenyar i avaluar es tasca dels mestres que es reuneixen prèviament de començar el curs i estableixen les linies metodologiques. Aquestes linies estan especificades ja al document “Projecte Educatiu” on surt la metodologia que empra aquest centre. Dins la metodologia també hi entra la tasca d’avaluar, que en aquest cas l’avaluació es fa de manera continua i global, fent referència al abans, el durant i el després, per així poder obtindre una avaluació més ajustada a cada infant.

Fins ara eren les linies metodologiques del centre, com a fil conductor de totes les aules. Però una vegada coneixem el grup d’infants nostre i veiem l’heterogeneitat que existeix, cada mestre adapta la metodologia al seu grup. Per exemple, a l’hora de fer pràctiques, vaig observar que en una mateixa edat dues mestres treballaven més unes coses que unes altres. Una es dedicava més a les rutines i l’altra, com l’establiment de les rutines i hàbits ja ho tenien adquirit, es centraven amb les normes. Cada grup d’infants té el seu ritme de desenvolupament i t’has d’adaptar a les seves necessitats. No podras fer la mateixa metodologia amb uns que amb uns altres. Potser et trobaras amb un grup molt tranquil i l’hauras de motivar bastant mentre que d’altres que estaran molt espavilats i madurs i hauras de fer un altre tipus d’activitats.

Però tot i així, la manera d’avaluar es segueix la mateixa en tot el centre. Durant les activitats tenen graelles per fer una observació més ajustada, i desprès a final de cada trimestre es passa un petit informe a les famílies perquè quedi constància de l’evolució del seu nen/a.

Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

Les pràctiques o comportaments que han de seguir les mestres per a fomentar l’aprenentatge dels infants ja que ells aprenen, majorment, per l’imitació de models que, en aquest cas, serien les mestres. Hem de fomentar uns bons comportaments docents.

El mestre ha de tenir un comportament estable, sense molts de canvis perquè així els infants es puguin acostumar millor. Ha de ser un comportament bo i adequat, amb la comunicació com a element imprescindible.

Durant el dia a dia a l’aula també s’ha de fomentar l’establiment d’hàbits perquè els infants es situin dins l’espai i temps i es puguin anticipar a les accions, al mateix temps que estem fomentant l’autonomia.


Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Anem per parts;

Les aules on vaig estar realitzant el meu període de pràctiques estaven organitzades per racons. Hi havia el racó de la cuina, de les disfresses, del moviment (on tenien tobogan petit per jugar i per fer salts), tenien el racó de la família i de la casa (per jugar a pares i mares), el racó de la lectura amb un petit sofa perquè puguessin gaudir dels contes que estaven ordenats en una prestageria que facilitava el fet de tenir-los ordenats. I desprès tenien un espai que es el que s’utilitzava per fer el bon dia, que normalment jugaven a construccions o qualsevol joc que la mestre hagues de treure perquè no estava a l’abast seu (construccions, animals, cotxes...).

Les rutines estaven molt ben establertes, els infants sabien més o manco que es allò que havien de fer. Vaig poder observar que els deixaven molta autonomia als infants perquè fossin ells mateixos els qui realitzaven les accions. En relació als horaris establerts els vaig veure bastant adequats, hi havia dies que anavem més atropellats, però això sol passar sempre... perquè  no sempre portes el mateix ritme. Però els vaig trobar bastant adients, donaven temps a fer moltes coses. Els horaris estan establerts i fixats d’acord amb les mestres de cicle, és a dir, es reuneixen les mestres que estiguin a la mateixa edat d’infants i acorden un tipus d’horari, però desprès va en funció de cada grup-classe.

El fet de decidir quan començam i quan acabem es responsabilitat de la mestre tutora. Però també va relacionat amb els infants perquè si un dia els infants estan molt entretinguts amb les construccions, per exemple, no perquè siguin les 12 i haguem de sortir al pati (estic posant un exemple) la mestre hagi de dir: “nens! Ara anirem a recollir!” Com veurà que s’ho estan passant bé, allargarà l’acció. No hi ha que ser tampoc tant estrictes, hi ha un horari establert per fer-nos una idea, no vol dir que s’hagi de seguir al peu de la lletra.

Quan sorgeix un entrebanc o conflicte durant la jornada escolar s’intenta resoldre de la millor manera i sense haver de canviar molt el transcurs del dia, perquè els infants es vegin en la mesura de lo possible els menys afectats. Per exemple si es l’hora de sortir al pati i per el mal temps no es pot sortir, es cerca una altre alternativa, com per exemple sortir al passadís perquè almanco puguin correr i alliberar-se d’estar dins l’aula.


Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

La relació que establien entre ells els infants em va sorprendre molt ja que no em pensava que col·laboressin i s’ajudessin tant entre ells. Els més petits son molt observadors i capten quan un company/a necessita ajuda i decideixen anar-lo a ajudar.

La interacció entre ells es constant, tant per crear jocs (simbolic, motrius...) com per ajudar-se i donar-se afecte. Que més d’un dia em trobava a dos nens/es que es donaven un abraç. Sobretot vaig veure que es donaven molt afecte a l’hora de l’arribada, quan veien entrar a un company/a per la porta anaven correns a donar-li un abraç i petons, sobretot els més grans de P2.

Sempre hi ha conflictes entre ells, això forma part del dia a dia a l’aula. Però a l’hora de fer una activitat tots junts i la mestre no pot atendre a un infant perquè està ajudant a un altre, entre ells es donen una mà d’ajuda.

El fet d’ajudar-se a aprendre, ho vaig observar, sobretot, amb els infants de diferents edats. Per exemple dins una aula no tots tenen el mateix temps, un es de principi d’any i l’altre de final, aspecte que es nota molt dins el transcurs de l’aula, em vaig donar compte que els més grans estaven molt pendents dels petits, contant contes, ajudant a fer construccions. És un aspecte molt bonic veure aquesta cooperació i col·laboració amb nens/es d’edats tant primerenques.


Com interactuen amb el mestre/a?

Els infants mantenen una interacció continua i molt enriquidora amb els mestres. Constament demanen coses; ajuda, aprovació de les accions... Vaig  poder observar també que els infants necessiten explicar les seves emocions, sentiments, sensacions al mestre,mentre que aquest ha de mantenir una actitud d’escolta activa.

També es molt comú que els infants quan realitzen jocs, cada vegada que assoleixen un objectiu, vagin a la mestre a mostrar el seu monument si es tracta de construccions o el seu treball.
Per als infants, la mestre, és el seu referent adult i aquell que han de seguir. És la seva guia en totes les seves accions. Ells juguen i es desenvolupen de forma auttònoma però necessiten de la mestre per poder seguir endavant.

Com s’interectua amb les famílies?

La mestre ha de mantenir una interacció amb les famílies constant, per no perdre cap detall en relació a l’educació dels infants.

Per això es planifiquen una sèrie de reunions conjuntes, amb totes les famílies. Una abans de començar el curs per explicar quina serà la metodologia a utilitzar i seguir, una altre es desenvoluparà  a mitjan curs per explicar de l’evolució del grup classe i una altre, si no vaig equivocada, a final de curs.

Tot i així, si una familia vol mantenir una reunió personal amb la mestre tan sols s’ho ha de comunicar al centre i trobaran el millor dia possible per informar-se.

I durant el dia a dia a l’Escoleta, les famílies mantenen una comunicació directa amb la mestre a les hores de les eentrades i sortides. Durant aquest pettit període de temps, s’expliquen fets importants que puguin incidir en el trascurs del matí a l’Escoleta.


L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

Aquest tema no el puc tractar com a persona practicant, sinó com a treballadora. Ja que, quan jo vaig començar les pràctiques era damunt el mes de Març i això vol dir que tots estaven adaptats a l’Escoleta.
Però fa uns anys ja que estic de suport a la mateixa escoleta.

I si, tenen un pla d’acollida pels infants, que s’anomena adaptació. Es tracta que l’Infant es vagi familiaritzant amb l’Escoleta de manera progressiva. Els primers dies venen amb les respectives famílies per prendre un primer contacte amb l’espai on seran, amb la mestre... I a mesura que es veu que l’Infant es va adaptant aquest període de temps que estan a l’escola va en augment i sense la presència de les famílies. D’aquesta manera el nen/a es comença a acostumar que quan arriba a l’escola, es queda durant el matí allà i els pares/mares el vindran a cercar prop del migdia.

I sobre el pla d’acollida pels mestres, m’he estat informant sobre aquest aspecte i m’han informat que no tenen cap pla establert per quan ve una mestre nova. Des del meu punt de vista, considero que tant els infants com les mestres haurien de tenir una mena d’adaptació, es clar que les mestres ens adaptem més ràpid, però potser no... Per a mi, es un error que no existeixi aquest pla o bé, que no es presentin totes les mestres al començament del curs, perquè el que passa amb això es que les famílies tan sols coneixen a les  mestres del mateix cicle però a les altres no, i s’hauria d’afavorir una major inclusivitat.

Fa uns mesos vaig assistir a una escoleta de la cooperativa de Maó i vaig veure una cosa que em va agradar molt, era un mural on tenien totes les fotografies de tots els membres que treballaven a l’Escoleta (des de les mestres, suports, directora, fins als membres que formen part de l’equip d’atenció primerenca, els fisioterapeutes...). És una manera d’incloure i presentar a les famílies a tots els membres que formen part de la comunitat educativa d’aquella Escoleta.

sábado, 7 de abril de 2012


Com són els centres d’educació infantil?


Actualment estic treballant al mateix centre on vaig realitzar les pràctiques. Durant aquest temps, he pogut observar molts canvis, per aquest motiu, us vull presentar l'escoleta, tal i com està actualment. I el dibuix, realitzat més abaix, es com estava quan vaig realitzar les pràctiques.


Petita representació de com està distribuit, actualment, el centre:
Dibuixa com era el centre on vas fer les pràctiques

Petita observació del dibuix:
El centre on vaig fer les pràctiques és un edifici de dues plantes que està envoltat per espai exterior destinat al joc lliure dels infants (patis). Es poden diferenciar tres patis diferents; senyalats a la imatge amb els nombres 1, 2 i 3. Aquests tres patis varien en funció de l’edat, normalment utilitzant el nombre 1 pels infants més petits i el 3 pels grans.

El nombre 4 són quartos de bany adaptats als infants per quan estan jugant al pati. I el nombre 5 és un magatzem petit per tenir diversos materials: motocicletes, bicicletes, pilotes... Tot el material per utilitzar a l’espai exterior.

El nombre 6 de la imatge correspon a una davallada que realitzen els infants per dirigir-se al pati amb les dimensions més grans. En aquest espai, normalment, s’utilitza per fer jocs diversos en estiu ja que no té cap objecte per la distracció dels infants (balancejos, tobogans...).


I, finalment, com ja he dit anteriorment, l’edifici consta de dues plantes. En el dibuix he especificat la planta principal. Al final del passadís hi ha una porta que davalla a l’aula de psicomotricitat i a una altre aula que es destina al servei de menjador ja que aquesta era l’única escoleta de primer cicle que tenia aquest servei. I el nombre 8 que hi ha marcat al pati nombre dos es una entrada a l’aula de psicomotricitat, que es pot entrar des del pati.


I m’havia oblidat d’una part molt important que és el nombre 9 destinat als quartos de bany pels adults i vestuari per a les mestres/educadores que es vulguin canviar.

Quines coses, penses, que el diferencien d’una escola 3-6?
Penso que el diferencien d’una escola 3-6 els espais, majoritàriament, ja que els centres de 3-6 els espais són mes grans degut a que les ràtios també són superiors. Una altre diferència es que els centres de 3-6 ja s’assemblen més a un centre de primària... Normalment les aules no tenen el quarto de bany dintre, sinó que estan al passadís i hi ha establert un horari per anar-hi, no es com el primer cicle que els infants han de satisfer les seves necessitats sense importar l’hora que sigui.

Què canvia del centre “ideal”? Estableix semblances i diferències.
El centre on vaig fer pràctiques és un centre de primer cicle que per la seva antiguitat està molt ben conservat. Sempre trobaríem aspectes negatius, com a tots els centres. Un aspecte que vaig veure que li manca es la falta d’espai exterior a l’aula de nadons. Els més petits haurien de tenir un espai exterior aferrat a l’aula per tal de poder sortir a l’exterior sense haver de fer molt de trajecte. A l’Escoleta aquesta per poder anar al pati, els nadons, havien de creuar tot el passadís ja que, justament, estava situada la darrera de totes.
Un altre aspecte que vaig veure que li mancava es que a una aula d’1 any li faltava un quarto de bany, de manera que a mesura que arribava l’hora de llevar els bolquers als infants, havien d’utilitzar un “orinal” per fer les seves necessitats.