Un docent pren una decisió per minut (Max Van Manen)
Un empresari pren cinc decisions diàries importants (Neus sanmartí)


Mostrando entradas con la etiqueta 2b. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 2b. Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de abril de 2012


Quin concepte dinfant tinc?

Segons l’Article 1 de la Convenció dels drets dels infants, diu: “S'entén per infant tot ésser humà des del seu naixement fins als divuit anys d'edat, llevat que legalment hagi aconseguit abans la majoria d'edat”.

Per jo, un infant és un ésser que es troba en unes edats molt primerenques, en la qual està en ple desenvolupament on aprenen i coneixeran nous coneixements i adquisicions que seran les peces claus per al seu futur. Aprenen mitjançant l’observació i la imitació d’un model, que sol ser l’adult, tant la familia com l’escola.



Els primers anys de vida aprenen a utilitzar i emprar el llenguatge per, posteriorment, en anys posteriors aprendre a llegir i escriure.

Nosaltres com a adults i futures mestres hem de poder proporcionar als infants les eines, estris i les possibilitats adequades perquè es puguin desenvolupar de la millor manera possible.

Per tal de resumir-ho, podem dir que un infant és:

  • ·        Subjecte actiu de les seves accions i únic
  • ·       Ésser que es socialitza amb el seu entorn
  • ·        Portador d’una sèrie de valors i trets cultural
  • ·        Persona que té sentiments i emocions

Hi ha que dir, que la concepció d’infant que té un mateix variarà segons la cultura, jo tinc aquesta concepció i serà molt diferent a la que pugin tindre els habitants de l’Àfrica.

Amb l'experiència i el contacte amb els infants, anem canviant la concepció que tenim d'ells, per ampliar-la, modificar-la, etc.


sábado, 7 de abril de 2012


LES MEVES PORS

Elaborar una llista comuna
  • §  No ésser acceptada pels infants
  • §  No tenir una bona relació amb la mestre referent de les pràctiques
  • §  No adaptar-te al ritme de l’aula
  • §  Em sabre controlar en vers als infants?
  • §  Quin serà el meu paper en l’aula?
  • §  Límits entre intervenir i respectar
  • §  Relació amb les famílies
  • §  Com posar límits
  • §  Com aconseguir a ajudar a satisfer les necessitats dels infants
  • §  Podré dur a terme una activitat de manera autònoma?



De llistat, elegir tres pors sobre les quals us agradaria parlar
  • §  No ésser acceptada pels infants
  • §  No tenir una bona relació amb la mestre referent de les pràctiques
  • §  Quin serà el meu paper en l’aula?


De cada por que heu triat, respongueu les següents preguntes:

No ésser acceptada pels infants
Posa un exemple: Que els infants en veure la meva presència no s’acabin d’acostumar i no vulguin rebre afecte meu ni que els ajudi amb res. En el meu cas no va passar així, la majoria em varen acceptar de manera molt bona exceptuant uns quants que eren més insegurs i els hi va costar una mica més.

Per què passa? Jo suposo que passa perquè tenim massa por, o almanco jo, de fer les coses malament i més amb uns infants tant petits. Jo no havia tractat mai amb infants d’aquesta edat i em feia por el fet de no saber respondre a les seves necessitats i reclamacions.

Quina són les causes? Personalment, crec que la causa era la falta d’experiència i pràctica amb aquesta edat, i que no sabria com tractar-los al principi. Al mòdul el fall que vàrem tenir es que no vam fer molta pràctica mentre donàvem la teoria, sinó que el cicle formatiu es dividia en dues parts; la primera era la part teòrica i la segona era tot el període de pràctiques. I, es clar, la teoria la podies saber molt bé però no aprens de veritat fins que no arribes a l’escola, i jo tenia aquesta por, principalment, el no saber respondre als infants com toca. Però vaig tenir la sort de tenir unes mestres que em varen ajudar en tot moment.

Què puc fer? Com reduir la seva incidència? A mi el que em va passar era que tenia masses nirvis al principi, però passada una setmana vaig veure que amb l’ajuda de les mestres tot m’aniria bastant bé. Em donaven molta confiança perquè jo em pogués desenvolupar lliurement en l’aula i que fos jo mateixa,  no una persona massa cohibida per tot allò que fa.

No tenir una bona relació amb la mestre referent de les pràctiques
Posa un exemple:  Abans d’escollir el centre de pràctiques, com jo coneixia cap centre de manera més propera, vaig anar demanant opinió a gent que havia estat treballant en algun centre o bé que ja havia fet el període de pràctiques. I em vaig trobar amb persones que no els hi havia anat bé amb la mestre de pràctiques i que es varen tenir que canviar de centre per aquest motiu, i quan em deien aquestes coses, la meva por de no tenir una bona relació amb la mestre encara augmentava més. Però com dic jo, hi ha de tot sempre.

I no es un fet estrany el no tenir una bona relació amb una persona, hem de pensar que passem moltes hores dins una aula juntes i que el fet de no compartir les mateixes idees i concepcions pot fer que la relació entre les dues persones es vagi ratxant.
En el meu cas vaig dur-me bé amb les dues mestres des del primer moment, es clar que sempre trobes defectes en la manera de treballar que potser tu ho faries d’una altre manera, però amb una comunicació adequada tot es pot comentar i demanar les coses de perquè es fa així i no d’una altre manera. Parlant les coses s’entenen.

Per què passa? Passa perquè, com ja he dit anteriorment, cada persona té la seva manera de fer i les seves metodologies, i és molt fàcil que es trobin dues persones que no pensen de la mateixa forma per diverses raons; una que és més jove que l’altre i ha rebut un altre tipus d’educació, la falta d’experiència de la persona practicant, etc. Es tracta de mantenir una actitud correcta amb la mestre de pràctiques i si una cosa no et sembla bé, es pot comentar però amb respecte perquè la mestre no es pugui sentir ofesa. Es poden demanar explicacions de perquè dur a terme les rutines d’aquesta manera, per exemple.

Quina són les causes?  No hi ha una llista de causes de perquè passin aquestes coses, sinó que cada persona es diferent i fa les coses d’una manera. Aprendre de persones que fan les coses o pensen diferent a tu, és i potser molt enriquidor, és la manera d’aprendre. Perquè si tothom ho fes de la mateixa manera, tot seria molt monòton. Cada persona és un món.

Què puc fer? Com reduir la seva incidència? Intentar mantenir una actitud de respecte cap a l’altre persona, ningú fa les coses malament, cadascú ho intenta fer de la millor manera possible. Es tracta que entre una i l’altre es vagin enriquint i agafant aspectes positius de cada persona, no veure només les coses que fa malament una persona.

Quin serà el meu paper en l’aula?
Posa un exemple:  Aquesta por es refereix a quin paper tindre dins l’aula, per exemple, quan veig que dos infants tenen un conflicte a causa de la possessió d’una joguina, quin serà el meu paper? Deixar-los perquè ho solucionin ells, anar-hi per veure si els puc ajudar, o que puc fer. Al principi aquest tipus de detalls, em feien por perquè no sabia quina era la metodologia de la mestre i fins a quin punt podia arribar jo, si em passava o no.

Per què passa? Quines són les causes? A mi em passava, com la majoria de pors, per la falta d’experiència i pràctica dins aquest àmbit, a mesura que anaven passant els dies ja m’acostumava i ja n’era conscient quan hi havia un conflicte de quin paper tenia jo dins l’aula. Però com ja he dit, es la por del principi, de no saber si la meva intervenció es adequada o no al moment. I les causes son aquestes, la falta de pràctica i el contacte amb els infants. El no conèixer el grup i la mestre.

Què puc fer? Com reduir la seva incidència? A mesura que passa el temps tot es va tranquil·litzant, i cada persona adulta ja té el seu paper i el rol que exerceix dins l’aula. Jo podia intervenir quan hi havia un conflicte però prèviament deixant un temps perquè els infants tinguin la possibilitat de resoldre’l per ells mateixos.




miércoles, 14 de marzo de 2012


Quin tipus de mestre vull ser


A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.

 El mestre d’Infantil haurà de tenir orelles d’elefant i ulls de mussol, per no perdre’s cap detall del que ocorre a la seva aula
 Considero que no existeix un mestre ideal, cadascú té les seves característiques pròpies i potser ideal per un alumne en concret, però el mestre ideal no existeix. Una persona pot ser més bona o més dolenta en aquest àmbit, però la perfecció no existeix, tothom té defectes que caldria millorar.
Tot i així, una mestre ha de proporcionar als infants seguretat, mitjançant l’afecte i en totes les seves accions. Una mestre ha de ser comprensible i comunicativa tant amb els infants com amb els companys/es de centre i ha de mostrar una actitud cooperativa i de feina amb equip.
Una característica molt important en aquestes edats tant primerenques i en tot l’àmbit d’educació és la paciència que han de mostrar enfront a les situacions més complicades. Crec que també es molt important comunicar-se amb un to de veu estable i harmoniós, si estàs parlant amb un to de veu massa excessiu l’únic que els hi provoques en els infants es un estat de nerviosisme i d’inquietud.
Més trets que identifiquen a una mestre... Hem de ser creatives, innovadores, reflexives en les nostres accions per després poder ser crítics. Nosaltres som models per als infants, per tant, els hi hem de transmetre una actitud motivadora i d’iniciativa enfront a les activitats i a les situacions que es presentin a l’aula.
Com molt bé descriu la cita que surt al principi, el mestre haurà de ser un observador, per veure que passa al seu voltant i poder atendre les necessitats dels infants.


És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa de 0-3 que d’un de l’etapa de 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

No veig que siguin tant diferents, tant els mestres d’un cicle com el del altre haurien de tenir les mateixes característiques generals, tot i que una persona pot tenir els seus punts més forts i d’altres més febles; actitud afectuosa, de respecte, escolta, seguretat...
Són etapes diferents en les quals es treballen coses diferents per tant, un mestre del primer cicle haurà de proporcionar molt d’afecte i seguretat, per exemple, mentre que un mestre de segon cicle, haurà de proporcionar una actitud d’escolta activa, de comunicació i llenguatge. El perfil es una mica diferent i va condicionat per allò que vols aconseguir.

 Quin tipus de mestre hi havia a l’aula on vas realitzar les teves pràctiques de Cicle Formatiu? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que has definit i el que vas veure.


Quan jo vaig realitzar les pràctiques del Cicle Formatiu vaig estar a dues aules diferents, per tant, amb dues mestres diferents. Em va agradar poder fer un temps en una aula amb uns infants en concret i desprès passar la resta de les pràctiques dins una altre aula perquè em va poder ajudar a veure realitats diferents; que cada aula és un món.
Les mestres també eren molt diferents tot i que la metodologia empraven la mateixa. En una destacava més l’afecte i en l’altre una bona comunicació, una mestre tenia un to de veu molt regular mentre que l’altre hi havia bastants variacions les quals podies observar quan estava mes enfadada i quan no. Una li agradava molt estar amb les famílies i fer trobades amb els pares/mares i l’altre mantenia el contacte necessari per poder conduir l’ensenyament del infant. Eren diferents però de cadascuna vaig poder aprendre moltes coses.

Quin tipus de mestre vols ser?

M’agradaria ser una mestre que agrades,no? Però com l’ideal no existeix per a ningú, som persones i per tant no som perfectes. Però per l’experiència que duc ja, veig que soc bastant afectiva amb els infants, els escolto molt perquè em contin les seves experiències i sentiments. Però parlant d’un futur m’agradaria formar-me més com a mestre i poder donar a l’abast de totes les famílies tot allò que podrien esperar de mi. M’agradaria ser una persona referent per a les famílies, si tenen un dubte o consulta no dubtin en demanar-m’ho i, principalment, una persona important en l’aprenentatge dels infants.

Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

Si, ha evolucionat per afegir més coses a tenir en compte. De cada vegada m’adono més compte que els mestres s’han d’anar formant contínuament perquè és una professió que evoluciona i hem d’estar actualitzats per poder oferir un ensenyament de qualitat. És l’únic aspecte que li dono més importància amb el pas del temps, tots els altres aspectes també però aquest amb més importància.