ANEM A BEURE AIGUA!

La pràctica d’anar a beure aigua s’ha començat a aplicar a una escoleta anomenada Escola Nova de palma de Mallorca en una aula de 2-3 anys. La metodologia d’aquesta practica consisteix en donar llibertat i autonomia als infants en relació aquest hàbit. Fins ara, s’havia marcat un horari on el/la mestre donava l’aigua als infants, amb gots de plàstic i tots ells asseguts i esperant el seu torn. Varen voler canviar la metodologia i fer-ho de tal manera que els infants tinguin a la seva disposició una safata amb gots de vidre, una gerra amb aigua i un drapet per eixugar l’aigua si queia. Els infants, de manera autònoma, es podien anar a abocar aigua quan tinguessin la necessitat.

Per poder dur a terme aquesta rutina es va destinar un petit espai de l’aula i està present durant tota la jornada per poder donar-los llibertat als més petits per accedir-hi quan tinguin set.

Pel que es pot observar en les fotografies, són infants responsables, autònoms i amb bastant precaució ja que quan se’ls hi cau aigua, agafen el drapet i ho eixuguen. Per les observacions que he pogut fer, no criden a la mestre per dir-los que se’ls ha caigut l’aigua, sinó que són ells mateixos qui prenen la decisió d’eixugar-ho.

Els objectius que es persegueixen són:

•  Fomentar l’autonomia dels infants en vers a les activitats més quotidianes
• Propiciar moments de relació amb els infants
• Desenvolupar el valor de compartir i d’ajuda entre els iguals
• Donar prioritat a les necessitats dels infants en vers als horaris establerts
• Potenciar la concentració alhora de realitzar l’acció

Els aprenentatges que promou són...

• Un aprenentatge actiu de les accions quotidianes, són ells mateixos els qui la porten a terme sense ajuda dels adults
• Un aprenentatge on prenguin consciència de les seves accions, ja que si es cau aigua ho hauran d’eixuga

Les àrees que es treballen amb aquesta practica son...

• Area de llenguatge, comunicació i representació
• Area de coneixement de si mateix i autonomia personal

Considero que el centre, i la mestre en concret, deuen estar satisfets en portar a terme aquesta practica, pel que es veu en les fotografies els infants ho fan de manera autònoma i de manera bastant responsable. Aquesta pràctica requereix molta preparació prèvia, ja que els alumnes han de prendre consciència del que es fa i perquè es fa. Primer s’ha de començar a donar aigua on ells mateixos agafin els gots, encara que siguin de plàstic, i a mesura que van adquirint aquest hàbit començar a introduir els gots de vidre.

Els principis o les concepcions que sustenten aquesta pràctica es basen en l’aprenentatge actiu dels infants, on aquest sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. Amb aquesta rutina, ells van agafant confiança en ells mateixos, responsabilitat de les seves accions, etc. 

En el meu centre de pràctiques aquesta rutina o hàbit no es portava a terme, el que es feia era desprès del berenar i quan entraven del pati, s’asseien i se’ls hi donava aigua. Potser seria una opció per aplicar-ho, perquè els infants comencin a esser més autònoms.