LES MEVES PORS

Elaborar una llista comuna

• §  No ésser acceptada pels infants
• §  No tenir una bona relació amb la mestre referent de les pràctiques
• §  No adaptar-te al ritme de l’aula
• §  Em sabre controlar en vers als infants?
• §  Quin serà el meu paper en l’aula?
• §  Límits entre intervenir i respectar
• §  Relació amb les famílies
• §  Com posar límits
• §  Com aconseguir a ajudar a satisfer les necessitats dels infants
• §  Podré dur a terme una activitat de manera autònoma?

De llistat, elegir tres pors sobre les quals us agradaria parlar

• §  No ésser acceptada pels infants
• §  No tenir una bona relació amb la mestre referent de les pràctiques
• §  Quin serà el meu paper en l’aula?

De cada por que heu triat, respongueu les següents preguntes:

No ésser acceptada pels infants

Posa un exemple: Que els infants en veure la meva presència no s’acabin d’acostumar i no vulguin rebre afecte meu ni que els ajudi amb res. En el meu cas no va passar així, la majoria em varen acceptar de manera molt bona exceptuant uns quants que eren més insegurs i els hi va costar una mica més.

Per què passa? Jo suposo que passa perquè tenim massa por, o almanco jo, de fer les coses malament i més amb uns infants tant petits. Jo no havia tractat mai amb infants d’aquesta edat i em feia por el fet de no saber respondre a les seves necessitats i reclamacions.

Quina són les causes? Personalment, crec que la causa era la falta d’experiència i pràctica amb aquesta edat, i que no sabria com tractar-los al principi. Al mòdul el fall que vàrem tenir es que no vam fer molta pràctica mentre donàvem la teoria, sinó que el cicle formatiu es dividia en dues parts; la primera era la part teòrica i la segona era tot el període de pràctiques. I, es clar, la teoria la podies saber molt bé però no aprens de veritat fins que no arribes a l’escola, i jo tenia aquesta por, principalment, el no saber respondre als infants com toca. Però vaig tenir la sort de tenir unes mestres que em varen ajudar en tot moment.

Què puc fer? Com reduir la seva incidència? A mi el que em va passar era que tenia masses nirvis al principi, però passada una setmana vaig veure que amb l’ajuda de les mestres tot m’aniria bastant bé. Em donaven molta confiança perquè jo em pogués desenvolupar lliurement en l’aula i que fos jo mateixa,  no una persona massa cohibida per tot allò que fa.

No tenir una bona relació amb la mestre referent de les pràctiques

Posa un exemple:  Abans d’escollir el centre de pràctiques, com jo coneixia cap centre de manera més propera, vaig anar demanant opinió a gent que havia estat treballant en algun centre o bé que ja havia fet el període de pràctiques. I em vaig trobar amb persones que no els hi havia anat bé amb la mestre de pràctiques i que es varen tenir que canviar de centre per aquest motiu, i quan em deien aquestes coses, la meva por de no tenir una bona relació amb la mestre encara augmentava més. Però com dic jo, hi ha de tot sempre.

I no es un fet estrany el no tenir una bona relació amb una persona, hem de pensar que passem moltes hores dins una aula juntes i que el fet de no compartir les mateixes idees i concepcions pot fer que la relació entre les dues persones es vagi ratxant.

En el meu cas vaig dur-me bé amb les dues mestres des del primer moment, es clar que sempre trobes defectes en la manera de treballar que potser tu ho faries d’una altre manera, però amb una comunicació adequada tot es pot comentar i demanar les coses de perquè es fa així i no d’una altre manera. Parlant les coses s’entenen.

Per què passa? Passa perquè, com ja he dit anteriorment, cada persona té la seva manera de fer i les seves metodologies, i és molt fàcil que es trobin dues persones que no pensen de la mateixa forma per diverses raons; una que és més jove que l’altre i ha rebut un altre tipus d’educació, la falta d’experiència de la persona practicant, etc. Es tracta de mantenir una actitud correcta amb la mestre de pràctiques i si una cosa no et sembla bé, es pot comentar però amb respecte perquè la mestre no es pugui sentir ofesa. Es poden demanar explicacions de perquè dur a terme les rutines d’aquesta manera, per exemple.

Quina són les causes?  No hi ha una llista de causes de perquè passin aquestes coses, sinó que cada persona es diferent i fa les coses d’una manera. Aprendre de persones que fan les coses o pensen diferent a tu, és i potser molt enriquidor, és la manera d’aprendre. Perquè si tothom ho fes de la mateixa manera, tot seria molt monòton. Cada persona és un món.

Què puc fer? Com reduir la seva incidència? Intentar mantenir una actitud de respecte cap a l’altre persona, ningú fa les coses malament, cadascú ho intenta fer de la millor manera possible. Es tracta que entre una i l’altre es vagin enriquint i agafant aspectes positius de cada persona, no veure només les coses que fa malament una persona.

Quin serà el meu paper en l’aula?

Posa un exemple:  Aquesta por es refereix a quin paper tindre dins l’aula, per exemple, quan veig que dos infants tenen un conflicte a causa de la possessió d’una joguina, quin serà el meu paper? Deixar-los perquè ho solucionin ells, anar-hi per veure si els puc ajudar, o que puc fer. Al principi aquest tipus de detalls, em feien por perquè no sabia quina era la metodologia de la mestre i fins a quin punt podia arribar jo, si em passava o no.

Per què passa? Quines són les causes? A mi em passava, com la majoria de pors, per la falta d’experiència i pràctica dins aquest àmbit, a mesura que anaven passant els dies ja m’acostumava i ja n’era conscient quan hi havia un conflicte de quin paper tenia jo dins l’aula. Però com ja he dit, es la por del principi, de no saber si la meva intervenció es adequada o no al moment. I les causes son aquestes, la falta de pràctica i el contacte amb els infants. El no conèixer el grup i la mestre.

Què puc fer? Com reduir la seva incidència? A mesura que passa el temps tot es va tranquil·litzant, i cada persona adulta ja té el seu paper i el rol que exerceix dins l’aula. Jo podia intervenir quan hi havia un conflicte però prèviament deixant un temps perquè els infants tinguin la possibilitat de resoldre’l per ells mateixos.