UNA JORNADA A L’ESCOLA INFANTIL “FORT DE LEAU”

Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser possible relacionat amb una aula 0-3).

El meu període de pràctiques va estar dividit amb dues aules de diferents edats per poder contrastar les diferències i viure dos etapes molt diferents. Per aquest exercici faré referència a l’edat de 2 anys, per no fer referència a dues aules.

En aquesta aula hi havia un període establert de les 7:45 a les 9:00 que era el temps que tenien les famílies per portar els infants a l’Escoleta, a mesura que els infants arribaven anaven jugant lliurement pels racons de l’aula.

Quan ja érem tots a l’aula es procedia a fer l’assemblea de cada mati on tots els infants es seien en una rodona i ens donàvem el bon dia a partir d’una dinàmica que consistia en el següent: Hi havia una cartolina penjada a la paret que era un tren amb fotos i una altre cartolina que era una casa. La mestre anava traient fotografies i el nen/a de la corresponent foto s’aixecava i anava a penjar la seva foto al tren que simbolitzava que havien vingut a l’escola, una vegada penjada tots ens dèiem el bon dia. Considero que és una bona dinàmica ja que els infants s’ho passen bé, repassen qui ha vingut i qui s’ha quedat a cassa i ens familiaritzem tots. Durant l’assemblea també es xerrava sobre que farien durant el dia i es donava peu a la comunicació dels infants, si tenien colca aportació interessant.

Just després de l’assemblea, de forma ordenada, els infants anaven a cercar el seu berenar que estava col·locat al propi penjador que es situava al passadís. Vaig quedar sorpresa de lo bé que ho feien.

Desprès de berenar, hi havia un període de temps dedicat a satisfer les necessitats d’higiene. En aquesta aula ja quasi tots anaven sense bolquers, la qual cosa suposava que la mestre no estava molt damunt d’ells, ja que tenien molta autonomia.

Una vegada tot ordenat i tots llestos, era l’hora de realitzar l’activitat programada d’aquell dia (experimentació, educació plàstica, psicomotricitat, llenguatge, construccions...) Normalment totes les activitats que es realitzaven es feien amb tot el grup, però per exemple les construccions fèiem mig grup per poder atendre millor a les necessitats dels infants i, així, evitar la distracció d’ells.  D’aquestes activitats, vaig poder dirigir-ne alguna d’elles com per exemple la caixa de buf, que consistia en fomentar el buf, ja que molts nens/es a aquesta edat encara no fan l’acció de bufar correctament. A través de diverses activitats es fomentava aquesta petita acció tan fàcil per tothom, però tant complicada per als més petits.

Quan finalitzàvem l’activitat del dia, ens col·locàvem amb un tren per anar al pati i gaudir de l’espai exterior. Els hi encantava, com es normal.

Desprès de pujar del pati, ens dirigíem a l’aula a rentar mans. Ens situem devers les 12/12 i mitja del migdia aproximadament, se’ns ha passat un dia volant. Ara era l’hora de la fruita, una activitat que em va agradar molt que es fomentes a l’Escoleta. Es tractava de menjar una macedònia de fruites, les famílies havien portat prèviament una peça de fruita. M’encanta aquesta activitat ja que és important que es fomenti un hàbit tant saludable com aquest en edats tant primerenques.

Acabada l’activitat de la fruita, es procedien a rentar les mans i era l’hora que els infants la dedicaven al joc lliure per l’aula. Mentrestant les famílies ja podien venir a cercar els infants i mantenir una petita conversació amb l’educadora per explicar com ha passat el dia el nen/a i si hi havia que comentar colca aspecte important.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

Què fan els infants en un dia típic?

Els infants un dia típic fan de tot i més. Més o manco es lo que he explicat anteriorment, realitzen les rutines establertes dins l’aula. A més a més, es relacionen entre ells, mantenen relacions d’afecte i ajuda, aspecte que em vaig quedar molt sorpresa quan realitzava les pràctiques, que infants tant petits tinguessin aquesta actitud d’ajuda quan veuen que un company/a seu necessita ajuda, els ajuden sense demanar-ho. A part d’aixó, queden satisfetes totes les seves necessitats, juguen, es comuniquen, tant entre ells com amb els adults.

Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

El fet de decidir com s’ha d’ensenyar i avaluar es tasca dels mestres que es reuneixen prèviament de començar el curs i estableixen les linies metodologiques. Aquestes linies estan especificades ja al document “Projecte Educatiu” on surt la metodologia que empra aquest centre. Dins la metodologia també hi entra la tasca d’avaluar, que en aquest cas l’avaluació es fa de manera continua i global, fent referència al abans, el durant i el després, per així poder obtindre una avaluació més ajustada a cada infant.

Fins ara eren les linies metodologiques del centre, com a fil conductor de totes les aules. Però una vegada coneixem el grup d’infants nostre i veiem l’heterogeneitat que existeix, cada mestre adapta la metodologia al seu grup. Per exemple, a l’hora de fer pràctiques, vaig observar que en una mateixa edat dues mestres treballaven més unes coses que unes altres. Una es dedicava més a les rutines i l’altra, com l’establiment de les rutines i hàbits ja ho tenien adquirit, es centraven amb les normes. Cada grup d’infants té el seu ritme de desenvolupament i t’has d’adaptar a les seves necessitats. No podras fer la mateixa metodologia amb uns que amb uns altres. Potser et trobaras amb un grup molt tranquil i l’hauras de motivar bastant mentre que d’altres que estaran molt espavilats i madurs i hauras de fer un altre tipus d’activitats.

Però tot i així, la manera d’avaluar es segueix la mateixa en tot el centre. Durant les activitats tenen graelles per fer una observació més ajustada, i desprès a final de cada trimestre es passa un petit informe a les famílies perquè quedi constància de l’evolució del seu nen/a.

Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?

Les pràctiques o comportaments que han de seguir les mestres per a fomentar l’aprenentatge dels infants ja que ells aprenen, majorment, per l’imitació de models que, en aquest cas, serien les mestres. Hem de fomentar uns bons comportaments docents.

El mestre ha de tenir un comportament estable, sense molts de canvis perquè així els infants es puguin acostumar millor. Ha de ser un comportament bo i adequat, amb la comunicació com a element imprescindible.

Durant el dia a dia a l’aula també s’ha de fomentar l’establiment d’hàbits perquè els infants es situin dins l’espai i temps i es puguin anticipar a les accions, al mateix temps que estem fomentant l’autonomia.

Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Anem per parts;

Les aules on vaig estar realitzant el meu període de pràctiques estaven organitzades per racons. Hi havia el racó de la cuina, de les disfresses, del moviment (on tenien tobogan petit per jugar i per fer salts), tenien el racó de la família i de la casa (per jugar a pares i mares), el racó de la lectura amb un petit sofa perquè puguessin gaudir dels contes que estaven ordenats en una prestageria que facilitava el fet de tenir-los ordenats. I desprès tenien un espai que es el que s’utilitzava per fer el bon dia, que normalment jugaven a construccions o qualsevol joc que la mestre hagues de treure perquè no estava a l’abast seu (construccions, animals, cotxes...).

Les rutines estaven molt ben establertes, els infants sabien més o manco que es allò que havien de fer. Vaig poder observar que els deixaven molta autonomia als infants perquè fossin ells mateixos els qui realitzaven les accions. En relació als horaris establerts els vaig veure bastant adequats, hi havia dies que anavem més atropellats, però això sol passar sempre... perquè  no sempre portes el mateix ritme. Però els vaig trobar bastant adients, donaven temps a fer moltes coses. Els horaris estan establerts i fixats d’acord amb les mestres de cicle, és a dir, es reuneixen les mestres que estiguin a la mateixa edat d’infants i acorden un tipus d’horari, però desprès va en funció de cada grup-classe.

El fet de decidir quan començam i quan acabem es responsabilitat de la mestre tutora. Però també va relacionat amb els infants perquè si un dia els infants estan molt entretinguts amb les construccions, per exemple, no perquè siguin les 12 i haguem de sortir al pati (estic posant un exemple) la mestre hagi de dir: “nens! Ara anirem a recollir!” Com veurà que s’ho estan passant bé, allargarà l’acció. No hi ha que ser tampoc tant estrictes, hi ha un horari establert per fer-nos una idea, no vol dir que s’hagi de seguir al peu de la lletra.

Quan sorgeix un entrebanc o conflicte durant la jornada escolar s’intenta resoldre de la millor manera i sense haver de canviar molt el transcurs del dia, perquè els infants es vegin en la mesura de lo possible els menys afectats. Per exemple si es l’hora de sortir al pati i per el mal temps no es pot sortir, es cerca una altre alternativa, com per exemple sortir al passadís perquè almanco puguin correr i alliberar-se d’estar dins l’aula.

Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

La relació que establien entre ells els infants em va sorprendre molt ja que no em pensava que col·laboressin i s’ajudessin tant entre ells. Els més petits son molt observadors i capten quan un company/a necessita ajuda i decideixen anar-lo a ajudar.

La interacció entre ells es constant, tant per crear jocs (simbolic, motrius...) com per ajudar-se i donar-se afecte. Que més d’un dia em trobava a dos nens/es que es donaven un abraç. Sobretot vaig veure que es donaven molt afecte a l’hora de l’arribada, quan veien entrar a un company/a per la porta anaven correns a donar-li un abraç i petons, sobretot els més grans de P2.

Sempre hi ha conflictes entre ells, això forma part del dia a dia a l’aula. Però a l’hora de fer una activitat tots junts i la mestre no pot atendre a un infant perquè està ajudant a un altre, entre ells es donen una mà d’ajuda.

El fet d’ajudar-se a aprendre, ho vaig observar, sobretot, amb els infants de diferents edats. Per exemple dins una aula no tots tenen el mateix temps, un es de principi d’any i l’altre de final, aspecte que es nota molt dins el transcurs de l’aula, em vaig donar compte que els més grans estaven molt pendents dels petits, contant contes, ajudant a fer construccions. És un aspecte molt bonic veure aquesta cooperació i col·laboració amb nens/es d’edats tant primerenques.

Com interactuen amb el mestre/a?

Els infants mantenen una interacció continua i molt enriquidora amb els mestres. Constament demanen coses; ajuda, aprovació de les accions... Vaig  poder observar també que els infants necessiten explicar les seves emocions, sentiments, sensacions al mestre,mentre que aquest ha de mantenir una actitud d’escolta activa.

També es molt comú que els infants quan realitzen jocs, cada vegada que assoleixen un objectiu, vagin a la mestre a mostrar el seu monument si es tracta de construccions o el seu treball.

Per als infants, la mestre, és el seu referent adult i aquell que han de seguir. És la seva guia en totes les seves accions. Ells juguen i es desenvolupen de forma auttònoma però necessiten de la mestre per poder seguir endavant.

Com s’interectua amb les famílies?

La mestre ha de mantenir una interacció amb les famílies constant, per no perdre cap detall en relació a l’educació dels infants.

Per això es planifiquen una sèrie de reunions conjuntes, amb totes les famílies. Una abans de començar el curs per explicar quina serà la metodologia a utilitzar i seguir, una altre es desenvoluparà  a mitjan curs per explicar de l’evolució del grup classe i una altre, si no vaig equivocada, a final de curs.

Tot i així, si una familia vol mantenir una reunió personal amb la mestre tan sols s’ho ha de comunicar al centre i trobaran el millor dia possible per informar-se.

I durant el dia a dia a l’Escoleta, les famílies mantenen una comunicació directa amb la mestre a les hores de les eentrades i sortides. Durant aquest pettit període de temps, s’expliquen fets importants que puguin incidir en el trascurs del matí a l’Escoleta.

L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

Aquest tema no el puc tractar com a persona practicant, sinó com a treballadora. Ja que, quan jo vaig començar les pràctiques era damunt el mes de Març i això vol dir que tots estaven adaptats a l’Escoleta.

Però fa uns anys ja que estic de suport a la mateixa escoleta.

I si, tenen un pla d’acollida pels infants, que s’anomena adaptació. Es tracta que l’Infant es vagi familiaritzant amb l’Escoleta de manera progressiva. Els primers dies venen amb les respectives famílies per prendre un primer contacte amb l’espai on seran, amb la mestre... I a mesura que es veu que l’Infant es va adaptant aquest període de temps que estan a l’escola va en augment i sense la presència de les famílies. D’aquesta manera el nen/a es comença a acostumar que quan arriba a l’escola, es queda durant el matí allà i els pares/mares el vindran a cercar prop del migdia.

I sobre el pla d’acollida pels mestres, m’he estat informant sobre aquest aspecte i m’han informat que no tenen cap pla establert per quan ve una mestre nova. Des del meu punt de vista, considero que tant els infants com les mestres haurien de tenir una mena d’adaptació, es clar que les mestres ens adaptem més ràpid, però potser no... Per a mi, es un error que no existeixi aquest pla o bé, que no es presentin totes les mestres al començament del curs, perquè el que passa amb això es que les famílies tan sols coneixen a les  mestres del mateix cicle però a les altres no, i s’hauria d’afavorir una major inclusivitat.

Fa uns mesos vaig assistir a una escoleta de la cooperativa de Maó i vaig veure una cosa que em va agradar molt, era un mural on tenien totes les fotografies de tots els membres que treballaven a l’Escoleta (des de les mestres, suports, directora, fins als membres que formen part de l’equip d’atenció primerenca, els fisioterapeutes...). És una manera d’incloure i presentar a les famílies a tots els membres que formen part de la comunitat educativa d’aquella Escoleta.